Fil a L'agulla 80m 6a+/b Puigcabrer (Estrets de la Riba)

Nova via oberta al Puigcabrer situat als estrets de La Riba (Tarragona). El novembre de 2011 per sota a càrrec de David de la Cruz i Dani Dran.

Com arribar: 
Tenim 2 opcions depenent del cotxe que disposem:
- Amb 4x4 o cotxe alt: des de Valls direcció Montblanc per la N-240 passat el km 26 i just on comença un doble carril de pujada a mà esquerra surt una pista inicialment asfaltada que més tard és torna de terra. Seguirem tot recte aquesta pista fins arribar a una cruïlla on hi ha una instal·lació vallada i agafarem el trencall de l'esquerra on cal passar una barrera amb cadena que es troba oberta. Seguirem una bona estona aquesta pista fins arribar a un gran coll amb una torre elèctrica i les parets a la dreta on deixarem el cotxe.
 - Si tenim un cotxe normal: des de Picamoixons anirem cap a La Riba per la T-742. En una corba a l'esquerra avans de sortir del poble i amb una illeta a la dreta continuarem recte, travessarem una riera i tot seguit passarem per sota de la via del tren. Al poc de passar la via del tren trobarem una pista que marxa a l'esquerra que hem d'agafar. Seguirem aquesta pista fins trobar que la vegetació tanca la pista recte i surt un trencall a la dreta cap un mas. Aquí hi ha un lloc on deixar el cotxe. Un cop deixem el cotxe hem se seguir la pista que ens conduirà en 15min al parking de 4x4.

Aproximació:
Des de el parking del 4x4 mirant les parets a mà dreta surt un senderó poc definit a estones però fitat. Com a gran referència s'ha d'anar a un pi molt alt i solitari que queda just davant de la paret. 5'

La via:
Totes les reunions es troben equipades amb parabolts del 10 i xapa amb argolla excepte la R3 que per muntar còmodament la reunió hi ha una xapa extra. I les expansions dels llargs amb parabolt del 10 i xapa.
A part d’això faran falta:
- joc de friends fins al C4 n2
- mastercam de metolius 1,2,3 (equivalent al semàfor dels aliens)
- tascons.

L1:V+ 25m 2 parabolts.
A l'inici d'aquest llarg que ressegueix un diedre fisurat és l'únic lloc on la roca està una mica trencada. Seguirem el diedre fins col·locar-nos a sota d'un bombet. Al sortir d'aquest trobarem la reunió a l'esquerra en una gran rapissa.

L2:6a+/b 35m 3 parabolts.
Sortirem de la R amb una petita travessia a l'esquerra cap un petit sostret on trobem un parabolt. Superem el sostret amb bon cantell i continuem per una placa de cantells enormes per encarà el crux de la via. Una placa al principi en lleuger desplom i desprès vertical amb els forats suficients per passar-hi. Desprès d’aquí fàcil fins la reunió.

L3:V+ 20m 1 parabolt.
Sortim recte des de la R per travesser un bosquet per tal d'arribar a la curta placa que hi ha davant de la R. Pugem fàcil fins al final de la placa on fent una petita travessia per la rapissa on ens trobem, enganxem amb la paret principal assegurada amb un parabolt. Superem un passet de cantell per col·locar-nos en una vira i acabem pujant pel diedret que queda a l'esquerra fins arribar a dalt de l'agulla on muntarem la reunió.

Descens: es farà mitjançant rappels. Recomano amb cordes de 60m rappelar de la R3 a la R2 posant el nus tocant l'argolla superior per evitar que s'enganxi al recuperar-les. I de la R2 al terra.

Open d'escalada a Vilaseca i inaguració de les vies de gel iceholdz

Aquest diumenge 13 de novembre tindrà lloc al pavelló d'esports de Vila-seca l'Open d'escalada a partir de les 10 i una mica abans hi haurà una bona llangonisada per tots els participants!!

El sistema de competició es molt senzill hi haurà 8 vies entre V+ i 7c a les quals es podrà donar un número il·limitat d'intents mentre duri la competició( de 10 a 13 aproximadament), un cop es cau o et penges cap al terra i comença un altre participant, és a dir que s'assembla més a un matí d'escalada amb els companys que no pas una competició. Pel simple fet d'inscriure't tindràs un regal i entraràs en l'increïble sorteig de material en el qual tindrem un crash-pad, una taula multi-preses, bosses de magnesi i un llarg etcètera.

A més aquest any tindrem una novetat estatal ja que s'hauran equipat que nosaltres tinguem constància, les 2 úniques vies amb preses iceholdz que imiten les textures i la tècnica de l'escalada amb gel ,ja que s'ha d'escalar amb piolets i picar-les per progressar sobre elles. Deixarem muntades les vies en top-rope perquè els participants puguin prova-ho. Aquí sota us deixo un vídeo del Tim Emmett fen-les servir.

Espero veure-us a tots i totes el diumenge!!!

diagonal 65m 6a - paret dels llorors (la riba)

Aquesta és una petita via de caire clàssic amagada en un petit racó de la Vall del riu Brugent. Té orientació sud així que és ideal per una estona perduda de l'hivern.

Aproximació: des del poble de La Riba agafem la carretera que porta fins a Farena. Desprès d’uns 4 km en una zona on la carretera fa unes grans esses a mà esquerra surt una pista de terra que descendeix cap al llit del riu. Seguim la pista fins trobar en una corba d'esquerres una entrada a mà esquerra que porta a una esplanada on aparcar. Des d’aquest punt tirarem una mica endarrere fins arribar a una porta metàl·lica la qual la passarem pel costat. Seguirem la pista fins al final on hi ha unes basses d'aigua. A partir d’aquí buscarem unes fites que per un senderó amb fort pendent ens portarà al peu de la paret. Aproximadament 10-15 min.

La via: es troba semi-equipada, reunions amb 2 parabolts i als llargs algun clau i algun parabolt. De material necessitarem friends i tascons.

L1 IV: el primer llarg passa per una placa totalment neta però amb moltes possibilitats d'autoprotecció.

L2 V: des de la R1 sortirem en travessia cap a l'esquerra cap a un esperonet. En arribar a l'espero trobarem un clau i seguirem per una vira en diagonal. A mig llarg trobarem una reunió amb parabolts que és d'una variant més dura, nosaltres seguirem fins al final de la paret on trobarem una fumera curta però vertical que ens portarà a la reunió.

L3 6a: sortirem cap a la dreta a caçar un parabolt que protegeix el pas més difícil de la via. Seguirem recte amunt fins trobar un clau i des d’aquí ja és més fàcil i net fins trobar la última reunió.

Descens: des de la R3 marxarem cap a la dreta en busca de la última reunió de la via de l'Ivan equipada per rapelar. Amb 2 cordes de 60 s'arriba al terra en un sol rapel.

No és una via de Terradets o Montrebei però si teniu poc temps i ganes és del tot recomanable.

Mas-Brullet Serrat del moro (montserrat)

Aquest dissabte vaig tenir la meva primera experiència al vessant nord de Montserrat. Només havia fet les amables parabolades de la miranda de Can Jorba i ja tocava fer alguna via al Montserrat de veritat. I que millor per estrenar-me en aquesta vessant que amb una de les megaclàssiques de la muntanya com es la Mas-Brullet. Diuen que si no has escalat la Mas-Brullet no has escalat a Montserrat!! Doncs ja puc dir que he escalat a Montserrat!!!

linea general de la Mas-Brullet

Aproximació: aparquem el cotxe a santa Cecília i sortim caminant direcció al monestir pel GR. Després d'una pujadeta trobarem un cartell amb algunes regulacions de la zona. Continuarem cap a l'esquerra seguint el GR. Llavors al cap d'una estona surt un corriol a la dreta que hem d'agafar. Una forta pujada ens deixarà al peu de la paret i caldrà franquejar-la cap a l'esquerra fins arribar sota de la línia que queda amagada darrere un gran bloc repenjat.

L1 V+/6a: la via comença per un diedre bastant pol·lït per l'aigua que hi deu córrer quan plou amb una fissura molt ample. Aquesta està assegurada amb un seguit de tacos de fusta que possiblement hagin estat canviats fa poc perquè es veien molt nous. Al final del diedre es surt cap a la reunió per una estreta fumera per la que cal arrossegar-se fins sortir a la repisa on hi ha la reunió. R ben còmoda amb 2 parabolts.

fotos del primer llarg

L2 6a: sortim de la reunió per una evident llastra que ens portarà fins una sabina. Pujats damunt de l’arbre superarem un sostret, potser el pas més dur de la via exceptuant el penúltim llarg, aquest pas es pot solventar fent un A0 d'un friend abandonat a la sortida del sostre. Després continuarem per una placa fina fins la reunió. R còmoda amb 2 parabolts.

sortint del passet de bloc del segon llarg

L3+L4 V+: sortim de la reunió cap a la dreta per una placa de moviments ben finets (es pot fer amb 2 A0 però distanciats) fins entrar a una canal de terra. Continuarem per aquesta canal sense trepitjar roca fins arribar a un diedre-babaresa molt bonic i a protegir al gust. Tot i que nosaltres vam fer la reunió que hi ha al final del diedre es recomanable seguir fins la següent reunió ja que queda a escassos 15m per una feixa.

sortint de la R3

L5 V+: sortim per una rampa ben facileta que es va posant cada cop més dreta fins posar-se del tot vertical. Hi ha una passet tonto per arribar a la repisa on trobarem la reunió amb 2 parabolts.

L6+L7 V+: tan sols sortir de la reunio toca fer un pas una mica exposat i tonto per superar un resalt pero es pot protegir prou be amb un alien verd. despres d'aquest pas solsament ens queda fer una rampa fins arribar a la R del L6 que jo em salto per empalmar-lo amb el L7. ara encararem un diedre taronjos mooolt bonic i espectacular!!!! potser el llarg mes bonic de la via. vas trobant algun taco de fusta i fins i tot es poden llaçar alguns blocs empotrats a mode de tasco. en acabarse la verticalitat trobarem la R amb 2 parabolts

L8 III: curt llarg que segueix la rampa per tal de posar-se sota el penultim llarg i unic d'artificial.

L9 V/Ae (6b+) : el llarg segueix una amplia fisura amb algun bloc empotrat a l'interior. esta equipada per fer-la amb artificial fins i tot no calen els estreps perque de cinta a cinta s'arriba. jo de segon vaig forçar-lo en lliure i la veritat que es un llarg molt bonic d'escalar llastima que els seguros no em van donar la confiança com per fer-lo de primer i en lliure.

sortint de la secció d'artificial

L10 IV+ : ara nomes queda fer un curt resalt per tal d'arribar al cim on el primer i unic parabolt esta bastant amunt. la reunio esta posada al terra del cim amb 2 parabolts.

Descens: nosaltres vam optar per l’opció de rapelar per un sistema de ràpels que hi ha a la vessant de la canal de sant Jeroni. Per arribar a ells cal resseguir la paret per un camí poc definit primer pujarem fins que aplani una mica i desprès sempre amb tendència descendent i pegats a la paret arribarem als ràpels. El primer està muntat en un arbre i el segon sobre 2 parabolts.

L'avi de la mel - peladet (terradets)

Aquesta era una via que li tenia unes ganes especials, potser per ser una via semi-equipada amb cert grau i poder apretar mentalment, per la paret en si ja que mai havia escalat al Congost de Terradets o perquè és una via oberta per l'Albert el qual és un referent alpinístic per mi...
No sé que li tenia ganes. Així doncs diumenge vaig quedar amb el Toni per anar a fer-la. 
Sobre el paper ni ell ni jo hauríem de tenir cap problema ja que el 6b el tenim més que assentat però clar vam tenir l'error de comparar el nostre nivell de friki amb el d'autoprotecció i senyors!! com canvia la cosa quan has de pensar quina peça entra millor en cada lloc!! 
Total que en aquesta via vaig tenir el desgast mental més bèstia que he patit mai, seccions que amb parabolts passaria xiulant les vaig passar putes de veritat!!! 
Tot i això la vaig disfrutar força. Com diu la ressenya per fer-la disfrutant al màxim ves amb el 6b bé però caldria incorporar-li que el 6b d’autoprotecció no de friki ;)
 
Desprès d'aquesta llarga introducció reflexiva faré 5 cèntims de la via.

 
Aproximació: aparcarem el cotxe al pàrking de la font de les bagasses. Sortim caminant direcció Tremp pel camí que hi ha al costat esquerra de la carretera i desprès per el boral fins arribar a una senyal verda de límit comarcal. Just darrera la senyal hi ha una corda fixa per remuntar una forta pendent. A partir d’aquí cal seguir la base de la paret. La via comença més amunt de la FESTA DEL PACA marcada a la roca amb un "FP", passarem un diedre boscós i desprès de passar una gran llosa de pedra trobarem l'inici de la via. Com a referència sota del gran sostre d'inici hi ha un buril amb plaqueta i un "clau".
 
La via:
L1 (6a 25m): el llarg comença fent el mico per un arbre fins poder passar a la roca. Desprès del 2on parabolt es bifurca en dos, naltros hem d'anar a buscar un parabolt que hi ha a l'esquerra. Llavors continuarem seguint els parabolts i un pont de roca amb tendència a l'esquerra. Reunió amb 2 parabolts en una petita repisa.

recuperant el L1

 
L2 (6a+ 40m): des de la reunió sortim en diagonal cap a la dreta cap a un pont de roca. Primer per una placa i desprès agafarem una llastra bona per progressar però no el suficient resistent com per posar-hi friends ja que es molt fineta. Un cop passat la llastra entrarem en una zona de placa amb tendència a l'esquerra, les mans no són dolentes però requereix finura de peus. Seguint la diagonal cap a l'esquerra arribarem sota un sostre on hi ha la segona reunió. R 2 parabolts en una rampa no del tot incòmode.

des de la R1

 
L3 (6a+ 50m): llarg fi fi i en travessia!! Sortim de la reunió cap a l'esquerra a buscar la fissura de sota el sostre on podrem col·locar un camelot verd, vermell i groc a caldo. Quan la fissura del sostre tira cap amunt la deixarem per agafar una sèrie de vires en diagonal però amb tendència descendent en busca del parabolt. L'últim tram del llarg, la roca està bruta i trencada ja que hi ha com a petits bosquets. R amb 2 parabolts en una còmoda rapissa. 
ATENCIÓ: per muntar aquesta reunió caldrà un aro cosit de 120 o més perquè els parabolts estan molt separats entre si i en vertical.

jo a la travessia del sostre

L4 (6b 35m): aquí comença el festival de l'autoassegurança. Inici a la vertical de la reunió per una plaqueta, tot seguit agafarem una llastra delicada només apta per progressar però amb bon canto. Continuarem per una bavaresa on hi entra un camelot verd fins enllaçar amb un diedre vermell, en aquest diedre hi ha l’últim parabolt del llarg on queden 15m per assegurar al gust en general vas trobant bons cantos però si no estàs acostumat a posar catxarros et va carregant mentalment. R amb 2 parabolts en una rapissa petita però còmoda.
 
L5 (6b 30m): sense dubte el llarg clau de la via, l’únic lloc on em vaig penjar. Surts de la reunió cap a l'esquerra a buscar un diedret i el primer parabolt. Arribes a una placa on hi ha 2 parabolts més i l'ataques per la dreta de l'esperonet que hi ha al mig de la placa. Secció fina de regletes amb la xapa ja una mica lluny per anar a buscar el diedre de sobre el sostret de l'esquerra. Continuarem pel diedre-placa on entra algun tasco fins al parabolt. Des d’aquí amb una travessia fineta cap a l'esquerra agafarem un diedret que ens portarà sota un sostre que passarem per el diedre que es forma a la dreta. D’aquí en amunt assegurances al gust i la dificultat va decreixent. R amb 2 parabolts en una repiseta una mica incomoda. 
ATENCIÓ: com la R3 parabolts molt separats que requereixen cinta mes llarga del normal.
 
Descens: hi ha varis descensos però el recomanat és rapelar la via pel sistema de rapels instal·lat.
De la R5 a la R3: 55m
De la R3 a R intermitja (actualment R de l'absurdistant): 50m
De la R intermitja al terra: 45m

rapelant la via

Un cop al terra desfem el camí fet a l’aproximació.

Castellfollit - paranoia nocturna (95m 6a)

torre del moro

Aquest dissabte passant de la previsió de mal temps vam decidir anar a escalar a la Torre del Moro de Castellfollit. Tenia moltes ganes d'anar a fer aquesta via i la seva veïna Alicantropia però aquest cop el temps només ens ha deixat fer la Paranoia.

La via està completament equipada amb parabolts.

ressenya de les vies paranoia nocturna i alicantropia

Aproximació: El cotxe el deixarem en el primer lloc a mà esquerra que trobem pista amunt. Llavors, ens caldrà recular pista avall i està pendent d'un corriol que surt a mà dreta que ens portarà al riuet de la vall de Castellfollit. Un cop travessat el riuet continuarem riu amunt atents a trobar una fita a mà esquerra, a partir d'aquest punt només caldrà seguir les fites fins al peu de la paret oest i desprès resseguir la paret fins trobar el peu de la via just a l'esquerra d'una canal herbosa característica.

La via: De les dos línies de parabolts que tenim davant es la de la dreta.

visió del primer llarg

L1- 6a 30m: El primer llarg per uns escaladors de calcaria com nosaltres se’ns fa estrany d'escalar. Ressegueix una gran llastra-bavaresa amb peus en adherència (per cert quina adherència fins i tot els líquens agafen perfectament!!!) i mans més aviat romes. A mig llarg trobarem una reunió a mà esquerra de la qual passarem i acabarem de pujar a la R per una placa fisurada. R comoda sobre 2 parabolts rapelable.

Pau al primer llarg

L2- 6a 25m: Aquest llarg comença per un diedre vermell sense bones preses molt tècnic d'anar col·locant-se de la millor manera possible. En sortir del diedre vermell entrem en una zona més "fàcil" on els parabolts allunyen una mica. Seguirem escalant per una sèrie de diedrets i espolonets que sense arribar a ser difícil no et deix relaxar en cap moment fins arribar a la rapissa de la R. R còmoda amb 1 parabolt i 2 burils.

visió del segon llarg

L3- 4+ 20m: Bonic llarg, més facilet i disfruton. Segueix la tònica de la segona part del llarg 2 però amb més canto. Trobarem 2 reunions seguides, jo recomano fer reunió a la segona per comoditat i facilitat al continuar l’últim llarg. R còmoda de 2 parabolts.

L4- 5+ 20m: Sota el meu punt de vista el més disfruton de tots. Segueix una placa amb varies vies de bon canto amb tendència a la dreta. L'última reunió està mal posada per assegurar aquest llarg ja que queda damunt del bloc cimer, en el nostre cas vam fer la reunió amb friends en un bloc fissurat davant de la reunió equipada.

La reunió d'aquest llarg esta a la dreta

sobre el bloc per on surt el Pau

Descens: En la plataforma cimera pel costat esquerra de la cresta surt un pseudocorriol més o menys pegat a la paret. Continuarem per allí intentant no marxar del peu de paret, en el moment que puguem (50m aprox.) haurem de grimpar cap a la cresta en una espècie de coll des d’allí veurem una canal de roca i a l'esquerra hi ha un arbre amb unes bagues i maillo per fer un ràpel curt (15-20m). Un cop a la tartera només cal seguir el sender fitat fins el cotxe.

La via en si no m'ha desagradat gens però crec que el grau està molt apretat o ens fa falta una millor adaptació a la tècnica d'escalada en aquet tipus de roca. Però de ben segur que hi tornaré ben aviat per fer les vies que queden a la Torre del Moro com entrenament per a pròximes escalades pirenaiques i/o alpines i algun que altre projecte que s'haurà de mirar ;p

Castellvell del camp -- Sector la Cantera

Bé primer de tot disculpeu si l'entrada és una mica patosa... sóc novell en això :)


Us vull parlar i donar-vos la informació d'un petit sector d'escalada a prop de Reus (Baix Camp) que he anat equipant en gran mesura des de fa 4 anys. Estem parlant d'un sector de caràcter molt local, per passar una bona tarda (ara ja potser varies) d'estiu en que hi ha vies des de 4 fins a 7a. Les vies són curtetes uns 10m i per tant intenses.


Com arribar-hi: sortim des de Reus direcció Castellvell en arribar en aquesta població, continuem direcció Almoster.
Tot just desprès d'una corba a esquerres tenim a l'esquerra l'entrada a la urbanització Pugets (indicat amb un cartell). Un cop entrem a la urbanització trobarem 3 Cruïlles, la primera a la dreta, la segona a l'esquerra i la tercera a l'esquerra.
Pugem fins a dalt de tot on s’acaba el carrer i hi ha una placeta on deixarem el cotxe. A partir d'allà surt una pista a la dreta, immediatament a mà esquerra s'agafa un corriol ben marcat que ens porta fins al sector. 1 minut

Orientació: totes SE menys el primer bloc de vies i els 5's del 3er bloc que estan encarades al SO

Tipus de roca: calcarea

Equipament: tot amb parabolts de 10mm i reunions amb anella i els 4's amb quimics

Les vies:(els blocs de vies van d'esquerra a dreta i les vies amb estrella són les recomenades)

BLOC 1

BLOC 2

BLOC 3

BLOC 4

Espero que us agradin les vies i a disfrutar-les!!!